Absorbents d’oxigen: què són, com funcionen i com triar-los

Els absorbents o absorbidors d’oxigen són elements que capten O₂ a l’interior d’un envàs o recinte. S’utilitzen dins l’envasament actiu per reduir l’oxigen residual, tenint en compte el producte, les condicions de l’envàs i les indicacions del fabricant.

La presència d’un absorbent no prova, per si sola, la seguretat microbiològica d’un aliment ni una vida útil determinada. També intervenen el disseny i el segellament de l’envàs, els controls del procés i les característiques de l’aliment.

«Absorbent», «absorbidor» i «eliminador» d’oxigen són denominacions comercials vinculades a la mateixa finalitat: retirar O₂ de l’entorn del producte. En anglès es fa servir oxygen scavenger. Les denominacions per si soles no indiquen prestacions tècniques diferents.

Cal distingir-los dels dessecants i dels indicadors. L’absorbent elimina oxigen; un dessecant intervé sobre la humitat; un indicador aporta un senyal visual. Per interpretar un producte concret s’ha de consultar la seva fitxa.

Segons la revisió científica de Cichello sobre conservació d’aliments, molts absorbents convencionals fan servir compostos de ferro que reaccionen amb l’oxigen i s’oxiden. La reacció permet reduir l’O₂ quan el material i l’envàs ofereixen les condicions necessàries.

No tots tenen la mateixa composició. Laboratoires Standa descriu també absorbents orgànics no fèrrics ATCO IL, que segons el fabricant són no magnètics. Esmentar aquesta tecnologia no vol dir que Control y Suministros comercialitzi actualment aquesta variant.

Segons Standa, els absorbents ATCO actuen sobre l’oxigen al voltant del producte, l’oxigen dissolt o inclòs i el que pot entrar per permeabilitat. El fabricant indica anòxia amb O₂ residual inferior al 0,01 % com a dada de gamma, no com a garantia per a qualsevol envàs.

Un dessecant té com a objectiu reduir la humitat, mentre que un absorbent d’oxigen retira O₂. Són variables diferents que poden influir en el deteriorament dels aliments. La revisió científica citada estudia la tecnologia d’eliminació d’oxigen en conservació alimentària.

No és correcte substituir automàticament un dessecant per un absorbent o considerar-los equivalents. Alguns absorbents necessiten humitat per activar-se, mentre que d’altres estan concebuts per a entorns secs. Cal consultar la documentació de la referència.

Com a primera aproximació física per a un envàs amb aire, el volum d’oxigen de l’espai de cap es pot estimar multiplicant el volum d’aire de l’envàs × 0,21 (aproximadament el 21 % d’oxigen de l’aire). Aquesta operació calcula només la fracció inicial, no la capacitat comercial a comprar.

S’han de considerar altres fonts potencials d’O₂: l’oxigen inclòs o dissolt en el producte i el que pot entrar pel material i pel tancament durant l’emmagatzematge. La revisió científica assenyala aquestes variables. No hi ha una taula de dosificació universal vàlida per a tots els envasos.

Segons Laboratoires Standa, les capacitats generals de la gamma ATCO van d’uns pocs mil·lilitres fins a més de 2.000 ml d’O₂. La capacitat disponible s’ha de comprovar amb la fitxa vigent.

Els materials d’alta barrera i un segellament fiable condicionen l’entrada posterior d’oxigen. Un absorbent pot captar O₂ inicial i, segons la capacitat, part del que travessa l’envàs; però un flux continu excessiu pot impedir mantenir la reducció prevista.

Per això el volum inicial d’aire no basta per decidir una referència. La permeabilitat, les juntes, el temps d’emmagatzematge i les condicions de conservació s’han de revisar amb les fitxes tècniques. No publiquem valors genèrics d’OTR ni límits alimentaris sense font aplicable.

Segons Laboratoires Standa, els absorbents ATCO són compatibles amb la tecnologia de gasos MAP. És una afirmació de compatibilitat general de la gamma, no una garantia per a qualsevol aliment, mescla de gasos o procés.

Captar i mesurar oxigen són funcions diferents. L’analitzador documenta una mostra, l’absorbent intervé sobre l’O₂ disponible i l’indicador pot aportar un senyal visual segons la seva tecnologia. Es poden combinar, però no són equivalents.

La comprovació es pot fer amb indicadors d’oxigen o amb un analitzador de gasos per a MAP quan el protocol exigeixi mesurar l’espai de cap. El fabricant determina com interpretar els colors d’un indicador.

Consulta també la guia d’analitzadors d’oxigen per a envasos. Ni un absorbent ni una fotografia d’un indicador substitueixen una lectura quantitativa quan cal documentar O₂ residual.

Control y Suministros inclou absorbents en saquet, en etiqueta adhesiva i el sistema ATCO Box. El saquet és una peça separada a l’interior de l’envàs; l’etiqueta integra el material absorbent; ATCO Box s’orienta a aplicacions d’anòxia de grans volums segons el fabricant.

Standa descriu productes preactivats per a ambients o productes secs i referències activables per humitat. Cal identificar la tecnologia amb la fitxa vigent, no únicament pel color o l’aspecte exterior.

Pots consultar la família d’absorbents ATCO i la fitxa ATCO Box. Que un format existeixi al catàleg del fabricant no implica que formi part de la nostra oferta.

Et podem assessorar sobre els formats disponibles a partir del tipus de producte, de l’envàs i de la informació del fabricant. El càlcul inicial serveix per preparar la consulta, però no substitueix les comprovacions de compatibilitat ni els assajos del procés.

Segons Laboratoires Standa, la seva gamma actua en unes hores i pot continuar captant oxigen fins que s’obre l’envàs; les condicions concretes depenen de la referència. Demana les fitxes a través del formulari de contacte.

Fins a quin nivell d’oxigen arriben els absorbents ATCO?

Segons Laboratoires Standa, la gamma pot arribar a l’anòxia amb O₂ residual inferior al 0,01 %, en condicions adequades.

Quant triguen a actuar?

Segons Standa, actuen en unes hores i continuen fins a l’obertura de l’envàs, segons la referència i les condicions.

Quines capacitats existeixen?

Segons Standa, la gamma va d’uns pocs ml a més de 2.000 ml d’O₂.

Es poden utilitzar amb atmosfera modificada?

Sí. Standa en descriu la compatibilitat amb els gasos MAP; cada aplicació requereix revisar la fitxa.

Hi ha absorbents no magnètics?

Sí. Standa esmenta absorbents orgànics no fèrrics ATCO IL.

Quina diferència hi ha amb un dessecant?

Un absorbent capta oxigen; un dessecant redueix la humitat. Són funcions diferents, segons la literatura científica citada.

De què estan fets?

Molts absorbents fan servir compostos de ferro que s’oxiden; també existeixen tecnologies no fèrriques segons la revisió i Standa.